Articles

Entre els meus alumnes universitaris, pocs o cap d’ells han llegit Shakespeare, Cervantes o Carles Riba. De fet, quan el desenvolupament del temari exigeix la lectura d’algun llibre, l’esbroncada és monumental. “No tenim temps!”, “ Quantes pàgines té?”, bramen i es justifiquen estressats mentre amb...

La infatigable etòloga i activista de la natura Jane Goodall acaba de publicar El libro de la esperanza, una conversa inspiradora amb Douglas Abrams, en què, a més de repassar el que ha estat tota una vida dedicada a conèixer i defensar el món natural,...

No cal haver vist Olympia de Leni Riefenstahl per saber que esport i política sempre van de bracet. La temptació política de dissimular les pròpies incompetències i limitacions o de justificar els particulars deliris de grandesa manipulant els sentiments i les emocions que desprèn l’esport...

Sembla ser que, vist l’irrefrenable expansionisme de l’Alemanya nazi, el 1937 els serveis secrets francesos van plantejar al primer ministre Édouard Daladier la possibilitat d’ engegar-li un tret a Hitler. “No s’assassina el cap d’Estat d’un país veí”, diuen que va ser la resposta del...

La filosofia és una disciplina i tota una tradició de pensament, va recordar fa pocs dies Marina Garcés a Catalunya Ràdio. La filosofia no és simplement despertar la curiositat i el gust per aprendre entre els alumnes –quin mal professor de matemàtiques o de geografia...

Una esgarrifança ronca i eixuta torna a fuetejar la consciència de les democràcies occidentals. Com va advertir Mark Twain , la història no es repeteix, però de vegades rima. I el fantasma d’unes democràcies liberals assetjades per l’extrema dreta torna a campar al seu aire...

No cal ser Hans Kelsen per saber que no hi ha democràcia sense Estat de dret, ni Estat de dret sense democràcia. I que la democràcia tampoc no és possible sense ciutadans que sentin l’Estat com a propi, delimitat amb precisió en les seves funcions,...

El procés envelleix malament, ha sentenciat fa pocs dies Jordi Évole. Com va passar al seu dia al Quebec, tinc la impressió que també a Catalunya als protagonistes del bienni negre 2016-2017 cada vegada els costarà més de justificar el seu comportament d’aquells dies. Perquè...

Ho va confessar fa pocs dies David Trueba i em fa la impressió que té tota la raó: amb els polítics passa com amb els nens: tractats individualment són adorables; en grup no hi ha qui els aguanti. Assetjat per familiars, amics i la covid,...

L’any ens deixa amb la trista notícia de la mort de Verónica Forqué, qui, pel que sembla, cansada de viure, va sospirar un “no puc més”. Amb la seva mort la societat sentim la incòmoda necessitat de parlar d’un dels nostres temes tabús, la mort,...