blog

Només a Barcelona, més de 70.000 persones confessen que se senten soles. Més d’un terç dels habitatges de la ciutat són unipersonals. Curiosament, en contra del que podríem imaginar, la sensació de solitud no només aclapara la gent gran, que necessàriament constata en la pròpia...

Davant de les poques veus que atès el que ens cau a sobre reclamen diàleg, negociació­ i l’assoliment d’amplis consensos d’Estat, el Govern espanyol i l’oposició s’embranquen en discussions agres i maniquees, que sovint voregen no ja l’agressivitat entre ells, sinó directament l’insult al ciutadà....

Ho confesso, com Montaigne, jo també “no perquè Sòcrates ho hagi dit, sinó perquè realment és el meu temperament, considero tots els homes els meus compa­triotes”. Potser per això em resulta tan inintel·ligible el fatalisme i la resignació amb què portem aquesta guerra civil entre...

Sense nord. Si no saps on vas, tots els vents et són desfavorables. Així són la política i la societat catalanes. Aquella Catalunya emprenedora i liberal, descrita tan sàviament per Vicens Vives, i abans per Cambó o Prat de la Riba; un país tan orgullós...

Tinc la impressió que, en un ampli sector de l’independentisme, ja fa massa anys que ningú no pensa, molts tan sols senten. I que consti que sentir no només és legítim; segurament només des del sentiment arrela sòlidament­ el que es pensa. Ho va escriure...

En aquesta entrevista que m’ha fet l’Iñaki Ellakuría per al diari El Mundo parlo de l’actualitat política…i una mica més. A baix de tot trobareu l’enllaç a la versió digital. Un "traidor" para el independentismo y un "nacionalista" para el constitucionalismo. El ex consejero Santi Vila...

Crues i sense fulles, però sa­boroses. Com les crudités, així són les notícies estiuenques que ens entretenen tant com ens avorreixen. En l’àmbit privat, vist això, jo només voldria que els meus familiars, amics i gent pròxima hagin estat durant l’estiu que queda enrere la...

El dijous 8 de setembre, sobre les set de la tarda hora espanyola, es va fer pública la mort d'Isabel II. De sobte, per un instant, va donar la impressió que tot el planeta érem monàrquics i fans incondicionals de la reina immortalitzada per Wharhol...

És propi dels finals d’època buscar refugi en la nostàlgia, ja sigui al camp o en el passat. Ho va fer el 1958 Tomasi di Lampedusa quan va escriure El Gattopardo, enyorant un antic règim que s’ensorrava, i que malgrat el seu elitisme i les...

“Senyor, dona’m pau”, sospira el meu sogre, mentre assisteix de manera irreversible al declivi físic i mental, acorralat al seu domicili de Saragossa. L’home que vaig conèixer jovial, curiós, intrèpid i confiat es desdibuixa entre la resignació i la més absoluta de les tristeses davant...