Santi Vila i Vicente
Catalanista i ciutadà del món; liberal i sensible a la sort dels més febles; abraço la modernitat sense desatendre la tradició. Faig meva la màxima de JV Foix:
M’exalta el nou
i m’enamora el vell.
Vaig nèixer a Granollers l’any 1973 i sóc doctor en Història Contemporània per la UIC i llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Girona. He publicat diversos llibres i articles científics i de divulgació relacionats amb la història de l’Església catòlica catalana i el procés de modernizació política a Espanya.
El 2004 vaig obtenir el premi Joan Fuster d’Assaig amb Elogi de la memòria. Com a polític he publicat Un moment fundacional. Visions des del reformisme modern (2016), D’herois i traidors. El dilema de Catalunya atrapada entre dos focs (2018), Vèncer i convèncer. Del banc dels acusats al compromis amb la reconciliació (2020) i Vida plena, vida bona. Pensament i creativitat des de la llibertat, l’ètica del dubte i la compassió (2022). El 2018 vaig publicar una síntesis de la meva tesi doctoral amb el títol De quan el liberalisme era pecat. Fèlix Sardà i Salvany, reaccionari i innovador.
He estat distingit amb la Medalla Ildefons Cerdà del Col·legi d’Enginyers de Catalunya i amb la Medalla d’Honor del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. També he exercit com a profesor d’Història Contemporània a la Universitat de Girona, he estat alcalde de Figueres (2007-2012), diputat al Parlament i conseller del Govern de Catalunya als departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura i Empresa i Coneixement. En l’actualitat sóc el director d’Aigües de Banyoles i professor a la Universitat Ramon Llull. També presideixo el Cercle Infraestructures i col·laboro com a opinador a La Vanguardia i Catalunya Ràdio.
